|
DADES D’INTERÉS
|
 |
LOCAL·LITZATCIÓ
Municipi de la comarca de la Ribera Alta, en el sector de la Vall d’Alcalans. El seu terme limita: al N, amb els de Montroi i Monserrat; al E, amb el de Monserrat; al S, amb el de Llombai; al O, amb el de Montroi. Dins del seu relleu destaca el riu Magre, el curs del qual abraça en un meandre la població de Real i el cabal del qual és aprofitat per al regadiu de la seua horta. Entre les elevacions destaquen la Serreta, l’Esperó, el Carruchal i les llomes del Penyal i de Sogroy. |
|
El clima és mediterrani. La seua economia descansa fonamentalment en una agricultura mixta de secà i regadiu. Els terrenys de regadiu es dediquen a tarongers, dacsa, fruiters i hortalisses. En secà es troben el cultiu de la vinya, mentres que l’olivera i la garrofera es troben en franca regressió. La producció vinícola és elaborada per la cooperativa local La Realense, subministrant a més matèria primera a una indústria d’anisats i licors. La ramaderia compta amb diversos centenars de caps entre vaquí, de llana i porcí; també està molt desenrotllada l’avícola. La població s’alça sobre terreny ondulant i pròxim al llit del riu Magre. La seua església parroquial és un edifici alçat en 1587 segons els cànons de l’estil gòtic florit, si bé en la posteritat ha patit nombrosos afegits i innovacions. En la part alta d’un turó es conserven les restes del castell cridat dels Alcalans, construït pels musulmans sobre algun assentament ibèric si es jutja pels vestigis ceràmics. |
|
Les festes patronals se celebren a primers de juliol en honor a Sant Pere Apòstol, entre les festes destaca l’acte de la cavalcada, totalment artesanal i realitzat per les gorgeres o grups d’amics del poble. Les festes es dividixen en els dies de revetla a les nits i de processó dels distints sants, i en la setmana taurina. Els seus habitants parlen el valencià i se’ls denomina realers. Imatges extretes de Wikipedia i text de FVMP |
 |